Interview in «Diari de Sabadell»

ENTREVISTA: MARC OBIOLS, (DISCJÃ’QUEI).
Maadraassoo, el DJ que va cloure el festival Embassa’t, és un dels sabadellencs amb més projecció. El seu grup «˜fetitxe’: Depeche Mode. Meticulós i ordenat, DJ Maadraassoo (Sabadell, 1973) és un discjòquei que li agrada sorprendre i té com a màxima que la gent s’ho passi bé. S’adapta a qualsevol públic dins d’un ampli repertori de pop i electrònica amb grans éxits i temes desconeguts d’ahir i avui. Pop, electro, disco, funk, soul»¦ La seva personalitat l’ha portat a ser resident a Razzmatazz i a La Paloma, on va fer l’última sessió el Cap d’Any de 2006, i dues vegades al FIB. De dilluns a divendres és l’enginyer industrial eléctric Marc Obiols. Els caps de setmana punxa, «com a hobby», arreu d’Espanya. Curiositats: va carregat de CDs fins dalt i mai es prepara una sessió. D’ordinador, ni parlar-ne.

* Qué tal el tercer any a l’Embassa’t?

Encantat que hagin pensat en mi per punxar de nou al festival. Aquest any «sold out» amb Manel i el que ve ha de ser la confirmació. És una proposta molt interessant i maca, i està molt bé tenir-la a La Bassa.

* Com et vas iniciar de DJ?

Jo sóc un «˜malalt musical’. Amb 17 o 18 anys jo era molt curiós, sempre em comprava discos i cassettes, i més tard uns amics meus tenien el Museum a la plaça del Gas [avui Teteria] i un d’ells era el DJ. Jo veia un DJ com una eina cultural, algú que et posa en contacte amb músiques noves i fa que t’ho passis bé. Evadir-te!. Quan et trobes malament, la música ho és tot: et fa enlairar-te quan estàs a baix i, quan ets a dalt, et fa arribar a l’infinit, al cel!

* El teu debut va ser a»¦

Al SUB [actual Plural, al carrer Fortuny] El DJ resident va decidir deixar de punxar per un tema personal i em van proposar de provar-ho jo a la setmana següent. Com que vaig agradar, vaig seguir durant sis mesos.

* I després?
Al BUS de la Zona Hermética, amb la filosofia del pop-rock més independent. Van ser nits maques, amb gent molt maca, sessions divertides amb estils de tot: pop, rock, soul, funk, electrònica…

* I el salt a Barcelona?
El primer local va ser el Mond Bar de la Plaça del Sol, l’1 de gener de 2003.

* Un dia de ressaca…
Si, i aquell any també entrava al Blas Blas de Sabadell els dijous (amb la meva línia: poprock independent i electrònica) i el setembre em proposaven ser resident al Pop Bar de Razzmatazz.

*Aquí va començar el gran salt?
Podem dir que la gran empenta al món exterior me la va donar la sala La Paloma, la sala més preciosa de Barcelona i d’arreu d’Europa! Hi havia un equip jove amb moltes ganes de treballar. La primera vegada va ser l’agost de 2004 i vaig ser resident. L’última sessió abans que la tanquessin la vaig fer jo: el Cap d’Any de 2006.

* Com és una sessió de Maadraassoo?
Jo sóc bastant de CD: pocs vinils i zero ordinador. Sóc molt meticulós i ordenat. Viatjo molt carregat, amb més de mil CDs en diverses maletes i un carretó. És una salvatjada, semblo un venedor de CDs!

* En format digital viatjaries més lleuger.
Sí, però a mi m’agrada el suport físic, tocar els CDs, les caràtules, llegir els textos. Cadascun et fa evocar estats d’ànim, records… I quasi tots els CDs que tinc són originals, com a màxim m’he descarregat coses legalment amb l’iTunes. I jo tinc un avantatge: com que no em preparo les sessions, puc adaptar-me al públic que em trobo. Els que porten la sessió preparada a l’ordinador no poden…

* Ets molt ecléctic, doncs.
Jo sóc molt camaleònic, sóc capaç d’adaptar-me: pop-soul, 6o’s, 70’s, ecléctic… o 5 hores seguides d’electrònica (electro, techno, minimal…).

* Has de saber molt de música.
Per mi la música ho és tot. Em passo les set dies de la setmana descobrint músiques, investigant: revistes, blogs, xarxes socials… I a les meves pàgines de Facebook i Myspace poso cada mes uns 20 o 30 temes de novetats que recomano.

* I ara ets resident de Razzmatazz!
Un lloc on jo anava com a públic… Això em fa ser reconegut a Barcelona i a Espanya, perqué és una sala de nivell europeu.

* I també va venir el FIB…
Des del 2001 jo anava com a espectador al Festival Internacional de Benicàssim i el 2007… em van proposar de punxar-hi! Els amics em deien «t’ho mereixes», etc. i la veritat és que anar al FIB i a La Paloma em va portar a començar anar a Madrid, Valéncia, Alacant, Andalusia, Navarra… Quasi tot Espanya.

* Com combines la feina entre setmana amb ser DJ?
Jo treballo com enginyer industrial eléctric i per mi ser DJ és un hobby. Divendres i dissabtes agafo l’avió i me’n vaig a punxar per Espanya. Ara és un hobby ben remunerat, que em permet ‘capritxos’ i comprar-me tots aquests discos.

* Costa recuperar el ritme els dilluns després d’anar al llit a les 7 o les 10 del matí?
Jo em cuido molt. No he pres mai drogues i vigilo molt amb l’alcohol, màxim dos combinats per sessió. I entre setmana, només aigua. M’agrada ser conscient de la sessió.

* La gran virtut del DJ és saber qué necessita el públic?
Per mi la clau, la màxima, és que la gent s’ho passi bé. M’agrada ser dinàmic, sorprendre, i a la vegada posar temes que conegui tothom per fer vibrar. També sóc detallista i poso cançons en dies especials, que tenen a veure amb aniversaris… Per exemple posar un tema dels Doors el passat 3 de juliol, que feia 40 anys de la mort de Jim Morrison, i que la gent digui «que «˜cabrón’, ho ha recordat!».

* Qué no falta mai a la teva pesada maleta?
El meu grup «fetitxe» és Depeche Mode. És el que he vist més vegades en directe. I el segon, Radiohead. Tampoc falten mai remixos del meu idolatrat Erol Alkan. Però m’agrada de tot: Beatles, Doors, Rollings, Creedence, James Brown, 80’s, 90’s, actual…

* I el que no posaràs mai?
Home, si algú em demana coses comercials, David Bisbal, etc. dic allò tan «˜socorrido’ per un DJ que és «luego te lo pongo» o «cuando cambie el rollo». També puc dir educadament que «això no ho poso».

* Qué et falta fer?
Anar a Anglaterra, Berlin, Amsterdam, punxar al Sónar… i a la Festa Major de Sabadell (riu).

[per CARLES GASCÓN]

[Read more]